Allò que no va poder ser.
Coincidint amb els actes de celebració del Dia de l'orgull, enguany fa trenta anys que es va crear el FAGI. Juanito López, el fundador, parla des de la distància d'un moviment que no acabà d'aferrar.
Antoni Mateu | dBalears, 2008-06-30
https://www.dbalears.cat/balears/politica/2008/06/30/1875/allo-que-no-va-poder-ser.html
Coincidint amb els actes de celebració del Dia de l'orgull, enguany fa trenta anys que es va crear el FAGI. Juanito López, el fundador, parla des de la distància d'un moviment que no acabà d'aferrar.
Antoni Mateu | dBalears, 2008-06-30
https://www.dbalears.cat/balears/politica/2008/06/30/1875/allo-que-no-va-poder-ser.html
"Ramón te asusta, porque a ti también te gusta!". Aquest fou el crit de guerra amb què Juanito López irrompé a la sala de plens de Cort un dia de desembre poc abans de les festes de Nadal de 1985. El batle socialista Ramon Aguiló era l’objecte de les crítiques del Front d’Alliberament Gai de les Illes Balears (FAGI). El tancament de quatre bars de la plaça de la Drassana de Palma fent servir excuses administratives, freqüentats majoritàriament per homosexuals, encengué els ànims d’aquell col·lectiu.
Aquesta fou una de les accions més visibles del FAGI, un grup creat el 1978 seguint el model del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), al qual militaven Armand de Fluvià i Jordi Petit i del qual Juanito en fou, per bé i per mal, el cap més visible. Però... qui era aquest personatge que la premsa anomenava "líder indiscutido de la homosexualidad balear"? Algú, amb nom i llinatges mallorquins, hauria estat capaç de fer la primera passa en la Mallorca d’aquells anys?
Juan López Garrido, més conegut com Juanito López (Villamalea, Albacete, 1953) arribà a Mallorca l’estiu de 1973 per fer la temporada turística. A l’Arenal entrà en contacte amb el sindicat de l’hoteleria. La seva militància d’esquerres l’apropà a les diferents forces polítiques. Durant aquells primers anys, però, la càrrega ideològica de reclamació de drets per als homosexuals encara no era manifesta.
No fou fins que s’hagué produït la primera manifestació de l’Orgull a Barcelona, el 1978 [la primera manifestación fue en 1977, pero igual se refiere a que Juanito viaja a Barcelona en 1978, donde conoce a Armand y a Jordi, según su propio testimono al recibir el reconocimiento de Hegoak], que Juanito incorporà aquells principis en la seva lluita personal.
"Durant aquells anys jo anava i venia de Barcelona. Una vegada vaig veure una nota a la premsa que deia que un grup d’homosexuals mallorquins residents a Catalunya havien constituït un grup de militància gai. No en vaig saber res mai, d’ells. Supòs, jo, que es devia tractar de la colònia mallorquina de Barcelona que, un dia fent un salon de té, els degué passar aquella idea pel cap. Allò, però, no va tenir cap altra repercussió", explicava la setmana passada per telèfon Juanito, des del mas on viu al municipi de Gironella, a prop de Berga. Allà, des fa uns anys, té cura d’un hort ecològic juntament amb el seu marit.
"Parlar de Mallorca, em remou moltes de coses. Allà hi vaig passar tota la meva joventut, i no va ser fàcil. A final dels anys vuitanta vaig prendre la decisió de partir cap a Barcelona. No volia ser el maricón oficial de Mallorca", diu Juanito.
A la pregunta de quants de membres formaven el FAGI, Juanito respon indignat: "Sembla que això sigui l’única cosa que interessa els periodistes. Quina insistència! Mem, digues-me tu, quants creus que devíem esser? És que vos han dit que era jo tot sol? Doncs sí! No et pensis que hi hagués gaire més gent. Ningú no donava la cara. Però no només era a Mallorca això! A Catalunya, Armand de Fluvià de tot d’una també s’amagava".
"Així i tot, el 1981 el FAGI va organitzar un festa a les Voltes (que no es trobaven així com estan ara, ni molt manco) per l’alliberament sexual, que va ser multitudinària", segons explica l’excap del FAGI.
L’estiu de 1986 [realmente es en el verano de 1985, tal como lo recoge, por ejemplo, El País] el col·lectiu protagonitzà una de les accions de més anomenada. Durant aquells mesos Felipe González visitava les costes mallorquines a bord del iot Azor, aquell que havia estat propietat de Franco. El fet que el vaixell llavors ja fos de propietat estatal provocà que el FAGI es dirigís a Delegació de Govern i sol·licitaven l’ús de l’Azor per un temps determinat amb l’objectiu de fer un "creuer rosa" per la Mediterrània. "Exigimos derecho a querernos/Exigimos nuestra libertad/ No queremos que repriman/ que repriman la sexualidad", cantava el petit grup.
Després d’allò, Juanito encaminà la seva vida cap a altres objectius. "A mi, sempre m’havia agradat el teatre i l’espectacle. Vaig decidir dedicar-m’hi. A Palma vaig fer algunes coses, però fou sobretot a Barcelona on m’hi vaig professionalitzar de ple", diu Juanito.
Allà, Juanito es popularitzà amb el nom de Joan I de Mallorca. I així seguí actuant fins fa pocs anys als locals d’ambient de la ciutat. Hi ha qui diu que Juanito López s’avançà al temps. Qui actualment milita al moviment gai de les Balears, a Ben Amics, no ha tengut contacte mai amb Juanito.
"Juanito López va ser un suïcida que es va tirar d’un tercer pis. No li llev mèrit. Allò que va fer, però, no va ser sembrar cap llavor", diu el capellà Jaume Santandreu, qui el conegué personalment i, segons diu, l’acollí de manera temporal.
"No me’n penet de res. Anava a les assemblees amb una senalleta, uns texans gastats i la meva camisa índia. El vells comunistes em miraven amb una cara d’un pam... Al meu expedient figuren devers 10 detencions per roig i per maricón. I què? La Policia una vegada em va treure a punta de pistola de l’esglèsia de Sant Miquel. D’ençà del 1997 no he estat a Mallorca, ja començ a tenir ganes de tornar-hi", diu Juanito.
Aquesta fou una de les accions més visibles del FAGI, un grup creat el 1978 seguint el model del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), al qual militaven Armand de Fluvià i Jordi Petit i del qual Juanito en fou, per bé i per mal, el cap més visible. Però... qui era aquest personatge que la premsa anomenava "líder indiscutido de la homosexualidad balear"? Algú, amb nom i llinatges mallorquins, hauria estat capaç de fer la primera passa en la Mallorca d’aquells anys?
Juan López Garrido, més conegut com Juanito López (Villamalea, Albacete, 1953) arribà a Mallorca l’estiu de 1973 per fer la temporada turística. A l’Arenal entrà en contacte amb el sindicat de l’hoteleria. La seva militància d’esquerres l’apropà a les diferents forces polítiques. Durant aquells primers anys, però, la càrrega ideològica de reclamació de drets per als homosexuals encara no era manifesta.
No fou fins que s’hagué produït la primera manifestació de l’Orgull a Barcelona, el 1978 [la primera manifestación fue en 1977, pero igual se refiere a que Juanito viaja a Barcelona en 1978, donde conoce a Armand y a Jordi, según su propio testimono al recibir el reconocimiento de Hegoak], que Juanito incorporà aquells principis en la seva lluita personal.
"Durant aquells anys jo anava i venia de Barcelona. Una vegada vaig veure una nota a la premsa que deia que un grup d’homosexuals mallorquins residents a Catalunya havien constituït un grup de militància gai. No en vaig saber res mai, d’ells. Supòs, jo, que es devia tractar de la colònia mallorquina de Barcelona que, un dia fent un salon de té, els degué passar aquella idea pel cap. Allò, però, no va tenir cap altra repercussió", explicava la setmana passada per telèfon Juanito, des del mas on viu al municipi de Gironella, a prop de Berga. Allà, des fa uns anys, té cura d’un hort ecològic juntament amb el seu marit.
"Parlar de Mallorca, em remou moltes de coses. Allà hi vaig passar tota la meva joventut, i no va ser fàcil. A final dels anys vuitanta vaig prendre la decisió de partir cap a Barcelona. No volia ser el maricón oficial de Mallorca", diu Juanito.
A la pregunta de quants de membres formaven el FAGI, Juanito respon indignat: "Sembla que això sigui l’única cosa que interessa els periodistes. Quina insistència! Mem, digues-me tu, quants creus que devíem esser? És que vos han dit que era jo tot sol? Doncs sí! No et pensis que hi hagués gaire més gent. Ningú no donava la cara. Però no només era a Mallorca això! A Catalunya, Armand de Fluvià de tot d’una també s’amagava".
"Així i tot, el 1981 el FAGI va organitzar un festa a les Voltes (que no es trobaven així com estan ara, ni molt manco) per l’alliberament sexual, que va ser multitudinària", segons explica l’excap del FAGI.
L’estiu de 1986 [realmente es en el verano de 1985, tal como lo recoge, por ejemplo, El País] el col·lectiu protagonitzà una de les accions de més anomenada. Durant aquells mesos Felipe González visitava les costes mallorquines a bord del iot Azor, aquell que havia estat propietat de Franco. El fet que el vaixell llavors ja fos de propietat estatal provocà que el FAGI es dirigís a Delegació de Govern i sol·licitaven l’ús de l’Azor per un temps determinat amb l’objectiu de fer un "creuer rosa" per la Mediterrània. "Exigimos derecho a querernos/Exigimos nuestra libertad/ No queremos que repriman/ que repriman la sexualidad", cantava el petit grup.
Després d’allò, Juanito encaminà la seva vida cap a altres objectius. "A mi, sempre m’havia agradat el teatre i l’espectacle. Vaig decidir dedicar-m’hi. A Palma vaig fer algunes coses, però fou sobretot a Barcelona on m’hi vaig professionalitzar de ple", diu Juanito.
Allà, Juanito es popularitzà amb el nom de Joan I de Mallorca. I així seguí actuant fins fa pocs anys als locals d’ambient de la ciutat. Hi ha qui diu que Juanito López s’avançà al temps. Qui actualment milita al moviment gai de les Balears, a Ben Amics, no ha tengut contacte mai amb Juanito.
"Juanito López va ser un suïcida que es va tirar d’un tercer pis. No li llev mèrit. Allò que va fer, però, no va ser sembrar cap llavor", diu el capellà Jaume Santandreu, qui el conegué personalment i, segons diu, l’acollí de manera temporal.
"No me’n penet de res. Anava a les assemblees amb una senalleta, uns texans gastats i la meva camisa índia. El vells comunistes em miraven amb una cara d’un pam... Al meu expedient figuren devers 10 detencions per roig i per maricón. I què? La Policia una vegada em va treure a punta de pistola de l’esglèsia de Sant Miquel. D’ençà del 1997 no he estat a Mallorca, ja començ a tenir ganes de tornar-hi", diu Juanito.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.